CONEIX L'ARBOCET

Itinerari circular que té el seu inici i final en la confluència entre l’avinguda Reus i l’avinguda Catalunya, on se situa la marquesina de l’autobús interurbà.
El recorregut ens convida a conèixer l’Arbocet, l’altre nucli històric que destaca per albergar, entre altres, una part important del patrimoni cultural del municipi. Fins a arribar-hi, l’itinerari creua tot un seguit de paisatges diferents i canviants mostrant els valors naturals i paisatgístics de la plana de Vilanova d’Escornalbou.

L’Arbocet
L’Arbocet, o Arboç segons els seus habitants, se situa entre la carretera d’accés al nucli principal (la T-321) i el barranc de Sant Magí, el qual és creuat un parell de cops durant l’itinerari. Aquest petit nucli va tenir entitat municipal pròpia fins a mitjans del s.XIX, quan va ser annexat a Vilanova d’Escornalbou. No obstant, i ja des del primer moment, l’Arbocet va formar part activa de la baronia d’Escornalbou, participant en les reunions de la Comuna del Camp. Durant la primera carlinada, l’indret hostatjava als absolutistes, als quals els hi donava suport. D’aquesta època en prové el nom, que encara es manté, del carrer d’accés al nucli: camí dels Carlistes.
El tret més característic del poble és el seu skyline, dibuixat per la presència de dues torres de guaita/defensa (la torre de Cal Gravat i la Torratxa) i l’església parroquial de Sant Joan Baptista.
La Torre de Cal Gravat, o coneguda antigament per la Torre del Madico, és una torre de guaita de planta quadrada caracteritzada per presentar les arestes dels carreus de gres roig i que data aproximadament del s.XII.
Més antiga encara és la Torratxa. En aquest cas es tracta d’una torre de defensa, de planta circular i situada enmig del poble. Tot i el seu deteriorament, sobretot a la part superior, fruit dels esdeveniments històrics que han passat al llarg del temps al nostre país, encara s’observen els merlets i les espitlleres que presentava la torre. Aquests dos elements permetien que els soldats del poble es defensessin d’atacs forasters. Els merlets són les estructures de secció quadrangular de la part superior de la torre en les que els combatents s’amagaven durant el combat i aprofitaven les obertures mitgeres per atacar. Les espitlleres són obertures rectangulars, estretes i còniques per la part exterior de la torre per on hi cabia el fusell, i alhora, protegia als soldats que disparaven.
La tradició diu que en la Torratxa s’hi hostatjaven els cristians, mentre que en la Torre de Cal Gravat hi feien nit els sarraïns.
De l’Església parroquial en destaca el seu esvelt campanar, de planta quadrada i coronat amb una teulada a quatre aigües. El santuari va ser edificat el primer quart del s.XVII i durant la guerra civil espanyola va ser saquejat. D’aquest saqueig, del qual va anar a parar tot a la foguera, només se’n conserva el calze.

La Plana de Vilanova d’Escornalbou
Des d’antuvi, hom ha tingut la necessitat d’aprofitar les terres fèrtils properes als barrancs i rius per a establir-hi les poblacions i aprofitar-ne les seves característiques geològiques per al conreu (terres toves riques en nutrients). Aquest és el cas d’aquesta zona del municipi que envolta al nucli de l’Arbocet, marcada per la presència dels barrancs de Vilanova, de la Font i de Sant Magí que trenquen una orografia pràcticament plana. L’establiment dels diferents conreus dóna pas a una extensa xarxa de camins agrícoles que forma part de l’entramat del paisatge antròpic del municipi.
El recorregut aprofita part dels traçats d’aquesta xarxa i ens convida a deixar-nos emportar per les diferents sensacions i beneficis saludables que aporta la contemplació de la natura i el paisatge, en aquest indret dominat pels ambients agrícoles.
Aquest ambient obert, dominat per conreus de fruiters de regadiu i conreus herbacis de secà i de regadiu, ofereix les característiques perfectes per a l’establiment de diverses comunitats de fauna. Alhora, també implica disposar d’una gran zona per espècies com les aus rupícoles o rapinyaires que requereixen d’aquestes extensions agrícoles per alimentar-se, i per tant, poder caçar.
Un altre dels ambients que creua l’itinerari és el originat per la presència dels diferents barrancs que discorren per aquesta zona del municipi: barranc de la Font, situat a la meitat sud de l’itinerari, i els barrancs de Sant Magí i dels Canyerets situats a la meitat nord.
El paper de l’home ha implicat una certa desnaturalització de la vegetació de ribera dels barrancs del terme en quant a la vegetació amb una clara substitució de la vegetació potencial d’albereda litoral. Destaca doncs la presència de taques de pinedes de pi blanc, fixades sobre les lleres amb alineacions que a vegades es combinen amb exemplars aïllats de pi pinyoner (Pinus pinea), destacant només alguns individus aïllats (sense formar en cap moment un bosc de ribera) d’om (Ulmus minor) i sarga (Salix elaegnos). Al marge de la vegetació de les vores, en l’àmbit de les lleres de la riera també hi trobem vegetació composta sobretot per un estrat herbaci i arbustiu amb esbarzers.
L’itinerari també creua part de boscos de pi blanc (Pinus halepensis) típics de les cobertes forestals del terme municipal. Aquests ambients forestals es caracteritzen per presentar espècies vegetals adaptades al clima mediterrani temperat amb hiverns plujosos i estius secs i calorosos. La densitat vegetal del sotabosc, que els fan gairebé impenetrables, i la disponibilitat d’aliment en forma de baies o glans facilita la presència de diverses espècies animals, com petits mamífers o ocells granívors que habiten entre els arbustos, entre altres.
Bona part d’aquestes pinedes mediterrànies se situen sobre antics camps de conreu. Per aquest motiu és fàcil observar peus d’olivera (Olea europaea var. europaea) o de garrofer (Ceratonia siliqua) entremig dels peus arboris.
Per últim, cal comentar que no només dins del poble de l’Arbocet és possible observar part del patrimoni històric del municipi. Sortint del nucli en direcció al barranc de la Font, se situa Mas Munté, edificació de la qual en destaca la Torre de guaita proveïda amb merlets. Aquest mas, catalogat com a bé d’interès local, es caracteritza per estar construït (al igual que la torre de Cal Gravat) per carreus de gres roig. El conjunt arquitectònic presenta, a part de la torre mencionada, una petita ermita amb campanar encastada dins el conjunt del mas, el qual ha patit diverses ampliacions amb el pas dels anys. Les primeres notícies de l’existència d’aquest mas daten de la segona meitat del s.XII, quan l’any 1173 Albert de Castellvell va cedir al convent d’Escornalbou cinc parellades de terra.
Per altra banda, sortint de l’Arbocet en direcció al barranc de Sant Magí, es topa amb el Mas la Palomera, un mas catalogat també d’interès local amb una arquitectura típicament catalana: gran volumetria, planta rectangular, una porxada en la planta superior que ocupa tot l’ample de la façana i una teulada de teules a dues aigües.
No dubteu en deixar-vos emportar per les diferents sensacions que ens ofereix aquest fàcil i agradable itinerari i descobreix els encants d’aquest petit però acollidor nucli, ple d’història i en el que fins hi tot hi podreu fer un mos mentre descansos!